Orientacions per al professorat

Una de les propostes de les ciències de la naturalesa a 3r d'ESO és aplicar el model d'ésser viu al model d'ésser humà. En línia amb aquest objectiu es suggereix aquesta activitat on es pretén que l'alumni sigui capaç de detectar els diferents receptors gustatius localitzats a la llengua, treballant així el propi cos i els factors que en condicionen el seu funcionament, com la captació d'estímuls i la generació de respostes.

Temporització: 1 hora
Organització: Per parelles

Guió per a l'alumnat

1. Introducció

Has pensat alguna vegada perquè agraden tant les llaminadures als nens i nenes? Si t'has observat mai la llengua en un mirall hauràs vist que presenta nombroses elevacions distribuides per tota la seva superfície : són les papil·les gustatives, que com indica el seu nom, et permeten distingir els diferents sabors dels aliments que menges. Aquestes papil·les van disminuint en nombre a mesura que creixes i això explica perquè les llaminadures que agraden tant als nens no atrauen als adults

2. Objectius

Localitzar els receptors gustatius de la llengua

3. Coneixements Previs

Papil·les gustatives vistes al MEE. Font: Ecuador Ciencia

Les papil·les gustatives de la llengua contenen unes cèl·lules sensitives : els quimioreceptors. Depenent de la seva localització, tenen l'habilitat de detectar millor determinats estímuls o sabors. Aquests són: dolç, salat, àcid i amarg. Quan aquests sabors són detectats, s'envien mitjançant els nervis a l'encèfal. Una persona té, aproximadament, 10.000 papil·les gustatives que va generant cada dues o tres setmanes. Però, a mesura que envellim, algunes d'aquestes cèl·lules no es regeneren. Un avi pot tenir únicament 5.000 papil·les gustatives que funcionin correctament. Per això, alguns aliments poden presentar gustos diferents segons els provi un nen o una persona adulta. El fumar també pot reduir la quantitat de papi·les. Així, quan un fumador deixa l'hàbit, el primer que nota és que el menjar té més bon gust. L'olfacte també juga un paper important en la determinació del gust. Aquest fet explica perquè quan estem refredats trobem insípids (sense gust) els aliments.

4. Materials

Solució d'aigua en sucre (sabor dolç)
Solució d'aigua amb suc de llimona (sabor àcid)
Solució d'aigua amb sal de cuina (sabor salat)
Solució d'aigua amb café (sabor amarg)
Aigua per beure
Gots de plàstic
Mocadors de paper
Escuradents amb cotó

5. Procediments

Cal que us disposeu en grups de dos. Un de vosaltres comença assecant-se la llengua amb un paper.
Mulla l'escuradents a la primera solució i frega-li suaument al teu company les diferents zones de la llengua. No deixis que vegi de quina solució es tracta.
Identifica en el dibuix que es detalla a l'apartat de les activitats, la regió on el teu company nota el gust de la primera solució.
Pren un nou escuradents per cada mostra.
Repeteix el procediment amb una altra solució, però abans cal que el teu company begui una mica d'aigua per eliminar les restes de la solució anterior.
Segueix el mateix procediment per a cada una de les mostres.
Un cop haureu acabat, s'ha de tornar a fer amb l'altre company. Recorda que has d'utilizar un escuradents nou per cada solució.

6. Activitats

De quin de teixit està formada la llengua?
Els senyals del gust procedents de les diferents parts de la llengua són recollits per les fibres nervioses. A quin òrgan transmeten la informació?
A part de la detecció del gust, quines altres funcions presenta aquest òrgan?
Marca la regió de la llengua on el teu company ha detectat cada sabor.
Quina diferència hi ha entre un receptor sensorial i un òrgan dels sentits
Per què les llaminadures agraden tant als nens?
Quin altre sentit es basa també en la quimiorecepció?